Creu celta

Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians, va sorgir a Irlanda, França i Gran Bretanya a l'alta edat mitjana. És un tipus de creu anellada, es va estendre a través del seu ús en les altes creus de pedra erigides a les illes, especialment a les regions evangelitzades per missioners irlandesos, des dels segles IX fins al XII.

S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del mig.[1]

Una base d'art insular, la creu celta és essencialment una creu llatina amb un nimb que envolta la intersecció dels braços i la tija. Els estudiosos han debatut els seus orígens exactes, però es relacionen amb creus anteriors amb anells. La forma va obtenir una nova popularitat durant el renaixement cèltic del segle XIX; el nom "creu celta" és una convenció que data d'aquesta època. La forma, generalment decorada amb entrellaços i altres motius de l'art insular, es popularitzà per als monuments funeraris i altres usos, i s'ha mantingut així, estenent-se molt més enllà d'Irlanda.

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.100. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 novembre 2014]. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search